Després de molts diumenges de preparació, el 15 de març va arribar i amb l'Arnau i l'Eduard vam realitzar la pedalada del Camí Moliner de Matadepera. Els pronòstics meteorològics marcaven un cap de setmana complicat i ben contrastat amb la bonança que havíem tingut dies enrere però tot i així, tal i com en Mauri ja ens va comentar, aquell diumenge no havia de ploure. I no tan sols va ser així que fins i tot, el Sol va lluir amb tota plenitud.
Ens trobem al Camp de Golf de Matadepera quan passen pocs minuts de les vuit del matí, recollim els dorsals i anem mentalitzant-nos del matí que ens espera. Un cop preparats, quan falten cinc minuts per tres quarts de nou l'alcaldessa i el regidor d'esports del poble donen el tret de sortida, comencem l'aventura!
Amb una munió de ciclistes pugem cap al passeig Àngel Guimerà i un cop al pavelló divergim els de la ruta curta i la llarga, tal i com havíem decidit nosaltres, ens desviem cap a la curta. En aquest cas seguim pujant cap a la riera passant per la masia de Can Torrella i arribem fins a la deixalleria de Cavall Bernat; des d'allà creuem la carretera de Talamanca i entrem a la urbanització de les Pedritxes per començar a pujar cap a la serra.
Entrem en camí de terra i anem pujant el camí que ens ha de portar cap al Coll de la Riba, anem entrant en calor i un cop som a dalt ens traiem alguna peça de roba mentre ens aturem per atacar el primer avituallament de la jornada. En aquest punt encara som multitud, tan sols portem set quilòmetres en tres quarts d'hora i els de la ruta llarga ja ens atrapen, lluitant per aconseguir la victòria s'estalvien la parada i s'esvaeixen com un coet. Durant molts quilòmetres donaran força la tabarra, sobretot a les baixades...
Nosaltres, com la majoria, ens ho prenem amb més calma i en deu minuts continuem pedalant. Avui, en comptes de pujar fins la Torrota i baixar per la pista dels Alts, davallem cap al vessant sud de la muntanya força abans i entrem a la Serra del Gall. Una altra variant que també ens portarà cap a la Casa Nova de l'Obac.
Des d'aquí baixem cap a la fondalada i ara sí, entrem a les entranyes de la Serra de l'Obac. Passant pel Collet dels Pals que tot i que anem molt ràpids, ens envolta una bellíssima panoràmica de les crestes muntanyoses del Camí Ral, el Tossal de l'Àliga i els Alts de la Pepa. Més avall ja no gaudim d'aquests paratges sinó de les parets naturals que conformen el torrent de la Saiola, som al fons de la vall i seguim baixant fins enllaçar la riera de Rellinars.
Avui, a diferència del què varem fer a finals de desembre amb la sortida 53, no seguirem riera avall ni passarem per les fonts de Carlets ni les famoses de Rellinars, sinó que tirarem pista amunt i resseguirem unes petites carenes que queden just per sobre d'aquestes fonts que acabem d'esmentar, passarem ben a prop de les masies de la Boada i les Cases, terrenys que ja ens donen la benvinguda al poble de Rellinars.
Així doncs, per arribar a Rellinars no ho hem fet de la mateixa manera que ho vàrem fer l'altra vegada, i és que la muntanya està carregada de camins, en els quals es poden fer moltes variants. Us ensenyem aquest mapa perquè pugueu fer una comparativa; la línia blava representa el recorregut de la sortida 53 i la taronja és la del Camí Moliner.
Així va anar la sortida 53 (click), on vam tancar el 2014 tot fent un circuit lineal des de Terrassa, passant per Rellinars i acabant per les muntanyes bagenques i les ermites de la Serra de Vallhonesta.
Arribats a Rellinars ens aturem una estona al jardí de la seva parròquia, un lloc ben encertat per fer-hi l'esmorzar quan tot just ens trobem a mitja pedalada. Ja hem superat els vint quilòmetres i portem dues hores des que hem sortit a Matadepera. Un bon entrepà amb beguda i algun dolç ens ajudaran a recarregar forces per seguir el què ens queda.
Com podeu veure en el mapa de dalt, de la mateixa manera que no vàrem arribar pel mateix lloc també marxarem per un de diferent; en comptes de tirar cap al nord en direcció Sant Vicenç, anirem cap avall en direcció Vacarisses. Creuem els carrers del municipi i de nou tornem cap a la muntanya. En aquest cas baixem per l'Alzina per un camí més abrupte i arribem als terrenys de Can Còdol. Aquí ens tornem a trobar envoltats de dues parets i nosaltres al fons resseguint el torrent de les Vendranes; tot i així circulem per una pista sense cap mena de dificultat. Més endavant passem per la masia de les Vendranes i aleshores comencem a pujar progressivament fins la carena del Roure Monjo, a tocar de la urbanització dels Caus. Cal tenir en compte que tot aquest tram pertany al terme municipal de Vacarisses, una localitat que també ha col·laborat en aquesta pedalada.
 |
| Vistes des de la carena del Roure Monjo |
Recuperem forces de la forta pujada amb el tercer avituallament i l'últim. Ja portem tot just trenta quilòmetres en tres hores i mitja. Si volem acabar pel recorregut llarg, encara ens faltaran més de vint quilòmetres força exigents marcats per un contundent trenca-cames que com a recompensa, ofereix, almenys per mi, el tram més bonic estèticament de tota la pedalada.
Des dels Caus arribem a la plaça i enfrontem un moment decisiu. Alguns no tenen del tot clar seguir per la llarga però finalment decidim que sí; agafem pista avall. En el moment de desviar-nos cap a l'Obaga dels Notaris arriba el problemón del siglo: l'Edu rebenta la cadena, JUST un any després i dic JUST, perquè el 15 de març del 2014 li va passar exactament el mateix quan jo estava fent una sortida amb ell pels voltants de Can Fonollet, prop del barri de les Fonts (Terrassa).
Malauradament es veu obligat a retirar-se de la pedalada.
Amb l'Arnau continuem tots dos el què resta de Camí Moliner. Des dels Notaris baixem bruscament a la Plana Freda, on es troba el camí que porta a la font de la Cirera. Avui però, ens toca girar a mà esquerra i ves per on un altre torrent, en aquest cas és el torrent dels Caus tot i que en qüestió de metres el deixem enrere i a través d'un corriol, sorprenentment dels pocs que haurem fet, sortim a la carretera de Rellinars.
Una de l'organització ens anima perquè estem a punt d'encarar un tram difícil, i és que al ser tan avall, toca tornar a pujar de valent per la Serra del Pi Bonic per tal de reaparèixer al Coll de la Riba. Un camí preciós i totalment desconegut per mi, Sant Llorenç sempre amaga sorpreses!
En prenc nota per les properes ocasions; segurament l'agafarem més per baixar que per pujar.
 |
| Enfilant la Serra del Pi Bonic, envoltada de grans carenes |
Arribem ben suats després de tanta pujada a la carena dels Morros Curts. Ens trobem de nou al Coll de la Riba on els del primer avituallament ens proporcionen una mica de beguda.
Comencem ara sí, el desenllaç de la segona pedalada que hem participat en nom del grup després de la Falconada que també va ser tota una aventura. Per tant no acabem amb el recorregut llarg, ja que a més és tard i ja no ens ho recomanen. En tot cas hem gaudit molt i això és el més important!
Finalment, desfem per on havíem pujat al principi, la urbanització de les Pedritxes i després la Riera de les Arenes fins arribar a Matadepera i per últim, novament a Can Vinyers, arribem a la meta i ja ho tenim!
Recollim els obsequis i fem un bon aperitiu amb l'Eduard que s'ha animat a pujar a Matadepera per veure'ns arribar i celebrar tots junts un final suficientment feliç.
Amb el Camí Moliner tanquem l'hivern de la tercera temporada, en el qual hem de tornar a parlar de rècords. Si a l'estiu passat vàrem fer deu sortides i a la tardor vuit, aquest hivern n'hem fet dotze, de tal manera que hem duplicat la xifra respecte els altres hiverns. Ha estat doncs, el trimestre més productiu de la història!
Deixem enrere tres mesos no només carregats de quilòmetres sinó també de grans sortides i bons moments que esperem que es perllonguin aquesta primavera, estiu i més enllà. Amb optimisme i il·lusió per seguir endavant amb el nostre grup, seguirem planificant nous objectius i nous reptes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Fes el teu comentari