diumenge, 26 d’abril del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 62 "FREGANT LA BOIRA"


Després de gairebé mig any, avui hem recuperat el Bernat Garreta i amb ell i l'Arnau hem realitzat, durant aquest últim matí de diumenge d'abril, una nova sortida, la quarta d'aquesta primavera.

Sortim més tard del normal, quan gairebé toquen les onze. Avui anem cap a Matadepera i per tant toca creuar el Pla del Bonaire, en aquesta època, tal i com ja hem vist darrerament, els camps estan coberts de colza, una flor que llueix un groc potent i ben bonic.

Des de Matadepera anem pujant la riera de les Arenes passant per la masia de Can Torrella de Baix i seguint amunt fins la deixalleria; durant aquest tros ens trobem amb els pares del Jan Margarit, que des de dijous està amb gent de la Salomon a Itàlia, corrent com tant li agrada i gaudint de les muntanyes del gran Llac de Garda, situat a la regió de Vèneto.

Nosaltres, de moment, ens quedem a Sant Llorenç i des de Cavall Bernat creuem la riera i anem pujant cap a la Serra de les Pedritxes. Avui hem fet una cosa nova i diferent; a la cruïlla de la Torrota de l'Obac, en comptes de girar en direcció a la Casa Nova de l'Obac, hem seguit recte amunt.

Des de la Torrota, hem seguit amunt i hem conegut aquesta part

Un tram força costerut a nivell de pendent i qualitat del terreny, però tot i així tendint a millor a mesura que anem pujant. Arribem al pou de glaç de l'Estepar i per tant a una de les carenes més importants d'aquesta zona; en direcció oest aniríem cap als Alts de la Pepa, on es troba el Tossal de l'Àliga i el Turó de la Mamella, però avui anem cap a l'est.

Els turons del Camí Ral: Roca Salvatge, el Paller de Tot l'Any i el Castell de Bocs
En aquest cas, una petita confusió ens porta gairebé fins al Collet Estret, punt on hi vàrem passar fa un temps. Feta la correcció, reprenem la carena i toquem sostre no només amb la sortida d'avui sinó amb totes les que hem fet fins ara. El responsable d'això no és ningú més que el Turó de la Carlina, que encara que no ho sembli pertany a la nostra ciutat i els seus 931,3 metres d'alçada han marcat rècord; per superar-lo el més a prop és Castellsapera però per pujar-hi amb les bicicletes és difícil, per tant tocarà anar cap a l'altra banda!

Des de la Carlina comencem a baixar gradualment, perquè abans de caure en picat fem parada obligada a la Roca del Corb, que amb mig quilòmetre de separació tan sols, aquesta ja es troba a Matadepera. És un dels turons més visibles des del mateix poble i sobretot pel cantó del massís de Sant Llorenç, no supera els nou-cents metres d'alçada però és un magnífic mirador, sobretot quan el dia és net i clar, malauradament no com avui. Aquí hem aprofitat per descansar i fer fotos, que malgrat tot han quedat prou bé!




Des d'aquí agafem un corriol carener però més boscós i descendim fins la Barata i recuperem un tram més habitual, passem per Torre Salvans, el Pla de Suris i l'àrea d'esplai de l'Escaiola. Creuem la carretera i recuperem la riera. A l'alçada de Matadepera, també recuperem després de molt de temps, les punxades; gairebé simultànies l'Arnau i el Bernat. Ho solucionem amb l'ajut del meu pare i un cop enllestit continuem la baixada fins a Terrassa, al voltant de les tres de la tarda.

Una matinal ben maca que contràriament als trenca cames que ens fem a Castellar del Vallès, ha sigut pujar i baixar. Encara no estem acostumats a alçades de vuit-cents, nou-cents metres, no només pel fet de ser amunt sinó també per com és el terreny i les condicions, que no sé vosaltres però a mi aquesta zona em té el cor robat; però en tot cas ho seguirem practicant i més ara que s'acosta l'estiu, ja ho anirem veient!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari