La sortida d'aquest primer diumenge de maig ens ha portat novament per les pistes més emblemàtiques de la Serra de les Pedritxes, i des de l'altra banda de la carretera, pels boscos de la masia de Can Guitard juntament amb l'entorn de la riera de Gaià. Avui ja ens ha fet calor de veritat i és que hem pedalat sota un sol de justícia, com es nota que l'estiu està a punt d'arribar!
Malauradament, just al principi quan ja tocaven les deu del matí l'Eduard ens ha hagut de deixar per un problema familiar que finalment, per sort no ha sigut res greu. Així doncs, amb l'Arnau i l'Aleix, que avui ha realitzat la seva última sortida com a menor d'edat, ens hem dirigit cap amunt.
Creuem els camps del Bonaire, ja absents de la colza que teníem fa poques setmanes, i des de la EUNCET entrem al camí de Can Candi per pujar al Turó de les Roques Blanques. Sense coronar el cim, agafem el trencall de la penúltima corba i baixem al Collet de Sant Joan per començar el camí de Can Roure fins al Pla de l'Alzina del Vent. Al llarg d'aquest tram, com és normal en un diumenge com el d'avui, també hem coincidit amb molts ciclistes.
Des de la Plaça Catalunya entrem al Parc Natural i seguim enfilant-nos significativament fins al Coll de les Foradades; avui, com que anem bé de temps, aprofitem per descansar sobre la roca d'aquestes cavitats i també per enregistrar les primeres fotos del matí; mirant de fer-les des d'una perspectiva diferent de les altres vegades que hem vingut.
Recuperem la pista assolint l'alçada màxima de la sortida, a quinze metres dels vuit-cents, i començant a baixar pels Morros Curts amb les vistes ben admirables de les carenes que ens envolten i de Montserrat. Arribats al Coll de la Riba, de seguida agafem el trencall que ens ha de portar per la Serra del Pi Bonic, que amb l'Arnau ja la coneixíem del Camí Moliner d'aquest any. Una fondalada entre dues carenes, per un camí on les condicions ja parlen per si soles que no és una zona tan concorreguda com la de dalt.
Arribem a la carretera de Rellinars, travessem el torrent dels Caus per un corriol cobert de mates i mosquits i apareixem a la pista de la Plana Freda. Tirem cap amunt i ens dirigim cap a la Font de la Cirera. El fet que hi sortís aigua ha estat tot un regal i és que avui de set n'hem passat força. El raconet de la font, ombrívol com és, també ha sigut d'agrair.
Des d'aquí anem tirant cap avall per l'Obaga del Guitard i finalment, des de la riera de Gaià pugem una altra vegada a la carretera de Rellinars i baixem fins a Terrassa.
Amb aquesta sortida ben calorosa, on hem superat els trenta graus amb tota la comoditat del món, tanquem aquest pont de tres dies a l'espera dels pròxims diumenges!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Fes el teu comentari