dimecres, 26 d’octubre del 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 91, DISSABTE 15 D'OCTUBRE DE 2016


Arrenca un dissabte molt especial per nosaltres. Aquest 15 d'octubre ens portarà una sortida molt interessant, carregada d'elements que anirem descobrint al llarg de la crònica que tenim entre mans i, de cara al vespre, soparem plegats per solemnitzar l'inici de la cinquena temporada.

Comencem pel començament. Partim de la BP a un quart de deu del matí i encetem una noranta-una que a més de comptar amb els ciclistes més fidels, en aquesta ocasió ens porta el retorn del Biel després de trenta sortides i el més rellevant: la incorporació del Karim. Feia temps que no comptàvem amb un debut; des de la sortida en què es va estrenar l'Eduard Restoy, la número quaranta, realitzada el passat dimecres 23 de juliol de 2014. Dos anys ben bons.

Recollim la novetat del dia al pavelló esportiu de Matadepera, el seu municipi. Des d'aquí, sota la influència de la riera de les Arenes un dia més, prosseguim l'excursió per Can Torrella de Baix i la Torre de l'Àngel.

És poc habitual en les nostres sortides situar-nos a un lloc i després de recórrer uns quants quilòmetres tornar a ser-hi. Aquest fet excepcional avui es produïrà i arrel d'això viurem el moment àlgid del matí. "Però això serà després", com deia el Tomàs Molina del Polònia.

Ascendim a Can Garrigosa i ens col·loquem a la falda de La Mola. Continuem pel camí que ens porta a Can Pèlags. Feia molts dies que no passàvem per aquest tram. Si voleu data, dissabte 17 de gener de 2015, sortida 54, la primera de l'any passat. Ara que hi penso, quantes sortides portem al darrere ja, i quants quilòmetres...


Avui anem de masia a masia. Després de passar per aquesta antiga i senyorial construcció que es fa dir Can Pèlags i data de l'any 1278 (aquí no hi ha cap mena de dubte, Edu no-retratado), emprenem un distret descens fins la següent, La Barata. Aquesta és un xic més moderna: 1330, i marca el punt de partida del tram més feréstec del Camí Ral del Coll del Daví. Sobre aquest camí ja us en he parlat en més d'una ocasió i si no ho recordeu rellegiu la crònica de la sortida cinquanta-tres, que per cert, quina sortida més guapa!

Des de la Barata anem a Torre Salvans, un edifici amb una història molt interessant al darrere. Sense entretindre-us més avancem cap el Pla de Suris i després de travessar l'Àrea d'Esplai del Torrent de l'Escaiola fem uns quants metres de carretera i sí, la Torre de l'Àngel torna a aparèixer a la crònica. 




La Torre de l'Àngel és una casa d'estil modernista construïda en el segle passat. El seu nom es deu al propietari de la casa. Doncs bé, aquest indret idíl·lic de la sortida noranta-una no només marca el quilòmetre quinze d'avui, sinó també els tres-mil quilòmetres que portem acumulats a les nostres rodes des del famós 30 de setembre de 2012. Una gran fita. Si fusionéssim totes les sortides que hem fet fins ara en una, des de Terrassa podríem arribar fins a la capital russa en línia recta.



Comencem a redactar el tercer miler per la urbanització de les Pedritxes. Voregem el CDTH i ens plantem, després de creuar el Petit Cañon de Matadepera, als entorns de l'església de Sant Joan i la masia de Can Roure. Els cirerers d'arboç, l'element que quedava per comentar, ens fan baixar de la bicicleta per devorar els seus fruits que es deixen veure a aquesta època de l'any.



Encarem la part final de la sortida. Des del Collet de Can Roure avancem fins allà on s'entrecreuen el camí de Can Carbonell i la Diagonal (que també fa molt temps que no l'agafem) i vist i no vist, penetrem al bosc frondós a través d'un minúscul camí que sembla que surti del no-res. Uns corriols molt entrenyables i amens que els anem seguint improvisadament, com si fóssim l'aigua que s'escola muntanya avall, ens condueixen fins a la porta del Parc Audiovisual. Allà ens acomiadem del Karim que se'n torna al seu poble i nosaltres cap a Can Fanga. A dutxar-nos per estar ben nets i polits de cara al vespre.

Sobre el sopar...


Finalment vam reunir-nos vuit dels dotze que som. Va ser un sopar molt agradable i familar on vam parlar de tot, sobre temes estrictes del grup, del temps, de salut i no salut, de la pau i les guerres, temes d'aquí i de l'altra punta de l'Atlàntic, entre altres. Un sopar que sens dubte va servir per polir les vies que ens han de permetre tirar endavant una temporada més.





EPÍLEG

Ja veieu, d'una sortida relativament curta el suc que li podem treure!

A veure si encabim alguna sortida més per aquest octubre que ja s'acaba. Independentment de la ruta que fem, que es determinarà a partir dels qui i els quants s'apuntin, la previsió meterològica pronostica un cap de setmana excel·lent. Aprofitem-lo que d'aquí a quatre dies se'ns tallaran els llavis!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari