dimarts, 6 de març del 2018

CRÒNICA: SORTIDA 95 "DECIDITS I AMB EMPENTA"


El darrer diumenge de febrer ens porta la quarta sortida de la temporada. Una sortida improvisada i senzilla, de no més de tres hores de durada, però amb un valor afegit. Aquesta és la sortida noranta-cinc, la qual obre les portes a uns mesos que poden ser apassionants i, sobretot, la sortida que aplana el camí cap a un dels objectius més importants i esperats d'aquest any.

Tot i que en un principi havíem de ser tres -d'aquí la convocatòria d'una sortida etiquetada com a convencional-, acabem sent un parell. Aquesta vegada sortim del domicili de l'Aleix a un quart d'onze del matí i resseguim la carretera de Castellar en sentit nord, per tal de dirigir-nos cap als camps de Mossèn Homs i el bosc de Can Déu.

Creuem la carretera de Matadepera i des del berenador de Sant Julià d'Altura descendim pel torrent de Ribatallada fins arribar a la llera del riu Ripoll, on no hi transitàvem des de la sortida vuitanta-dues

La proposta d'avui és fer una tomb circular des de l'encreuament de Ribatallada, passant per l'ermita de Sant Vicenç de Jonqueres i els entorns de l'aeròdrom de Can Moragues, fins arribar a Sant Pere d'Ullastre, des d'on enregistrem la fotografia de capçalera de la crònica. Així ho fem, arribant al nucli urbà de Castellar del Vallès a tres quarts de dotze del matí, coincidint amb l'arrencada de la festa dels Tres Tombs a la vila.



Travessem la carretera de Sabadell i prenem la baixada que ens porta, de nou, al riu Ripoll.

Decidits i amb empenta, encarem el tram estrella de l'excursió, marcat per dos quilòmetres, cent metres de desnivell i algun quinze per cent de pendent que es deixa veure algun moment o altre. Unes xifres que ens acompanyen fins al capdamunt de Can Déu.

Des d'aquest punt tot és qüestió d'anar fent fins arribar a Terrassa, tot saludant alguna cara coneguda i aturant-nos per fer la fotografia oficial, que no és per res però no ha quedat gens malament.






EPÍLEG

Una sortida curta però que, sense cap mena de dubte, ha servit per mantenir el pols d'un grup que, a poc a poc, va bategant. Hi ha hagut temps per tot, amb petites pauses per conversar sobre el present i el futur que ens espera, o sobre els plans més immediats i no tan immediats. Tot plegat en un dia radiant, de primavera anticipada, que ha convidat a molta gent com nosaltres a sortir al bosc, tot caminant, pedalant, o a cavall; en solitari, amb amics o en família.

Després d'una intensa sortida a mitjans de gener, les dues posteriors han sigut més suaus i adequades al nivell global del grup. La intenció de cara a les properes sortides serà mantenir-nos en aquesta línia, si més no, amb una certa tendència a anar progressant cap amunt, com ha de ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari