TERCERA TEMPORADA (2014-2015)


Optimisme i bones sensacions; amb aquests adjectius qualificàvem l'arribada de la tercera temporada després d'un final de la segona ben gratificant, amb una desena de sortides realitzades arran d'un hivern que va representar l'altra cara de la moneda. Volíem passar pàgina i així ho deixàvem ben clar pocs dies abans de començar el mes de setembre; tancar la porta per obrir-ne una de nova.

Disposats a seguir endavant per viure noves aventures, els principals objectius que ens marcàvem per aquesta etapa van ser, per una banda, introduir-nos al món de les pedalades organitzades i per l'altra, en un nivell intern, acabar de consolidar l'aparent millora pel què fa a la implicació de les persones que formem part d'aquest grup.

Sense perdre ni un moment, ens posàvem en marxa el primer dia de setembre amb el període de la pretemporada. El sender de petit recorregut PR C-13 conegut amb el nom de "la Circular de Terrassa" va protagonitzar la represa dels motors, una sortida amb un elevat nombre d'assistents que va altivar encara més la il·lusió de començar amb bon peu.

Tanmateix, la setmana següent passada la Diada realitzàvem el dissabte la primera de moltes sortides amb una assistència inferior a la mitjana. L'endemà i el darrer dia de les vacances, un any després de la instal·lació de la sèrie de deu catxés del Mont-Rodon, els GeoMKCOS també vam arrencar temporada amb la geotrobada que es va fer al Parc de Vallparadís en motiu d'un acte solidari dedicat a la malaltia de la histiocitosi. Aquell dia vam posar cara a molts geocercadors que només coneixíem pel seu sobrenom.



La data clau va arribar, el dissabte 20 de setembre obríem oficialment la temporada 2014-2015 dels MKCOS amb la sortida quaranta-cinc, tot fent un recorregut ben especial a l'alçada del moment, envoltant bona part del Vallès passant per les dues capitals i també pels municipis de Caldes de Montbui i Castellar. També ens vam endinsar a la Serra Cavallera per conquistar per segona vegada l'imponent Castell de Guanta. Al final del mateix dia vam preestrenar el vídeo de la segona temporada just abans d'anar a sopar plegats per culminar el punt d'inici de la successora.

Un setembre ben atrafegat ens va dir adéu amb una sortida ben lleugera per la Serra de les Pedritxes i el Troncó. Bona part del mes d'octubre el vam dedicar a preparar-nos bé perquè finalment amb l'Arnau, l'Edu i el Biel vam decidir fer el pas i, el diumenge 19, vam disputar la novena edició de la Falconada de Sabadell. Una gran experiència que sens dubte va marcar un abans i un després a la nostra història.



Després de la pedalada van venir un parell de sortides, la primera, de ressaca per la Serra dels Galliners i la segona, ja al novembre, vam ascendir fins al límit més septentrional del terme de Terrassa. La sortida posterior era la cinquanta. Tot i així vam haver d'esperar-nos un mes i una consulta, perdó, el procés participatiu del 9 de novembre, que va escenificar notablement el context dels primers mesos de la temporada.

Sense adonar-nos-en, el desembre va arribar i l'activitat del nostre grup va ser represa després d'un petit punt d'inflexió que tal i com havíem comentat, el motiu no era cap altre que els exàmens trimestrals. Sortosament, amb les festes de Nadal, el desembre és un dels mesos que dels tres anys que portem sempre hem tendit a l'alça.

L'esperada sortida cinquanta va tenir lloc el divendres 5, dia de lliure disposició previ al dia de la Constitució. Ja amb el fred ben viu, vam tornar a enfilar-nos cap a la Serra de les Pedritxes. Al cap de dos dies, tancàvem el llarg cap de setmana amb una ruta planera pels boscos de Can Déu. Uns boscos que ho deixarien de ser al cap de tan sols quaranta-vuit hores; la ventada mortal del 9 de desembre que a partir d'aquell moment haurà condicionat el futur de tots, també deixarà el seu rastre en el record d'aquesta temporada.

La sortida cinquanta-dos va posar el punt i final a una tardor ben activa pel què fa a quantitat de sortides -en aquest sentit continuava el positivisme- però més aviat pobra en quantitat de personal. Aquest serà el preludi d'un hivern que avançarà en aquesta direcció de manera consistent.

Amb l'entrega dels nous calendaris i un sopar abans d'anar al quinto arrancàvem les festes nadalenques. Entre les diverses idees que sobrevolaven, les primeres que van arribar varen ser la Pujada a la Mola, el dia de Nadal, i la sortida que de ben segur s'ha convertit en una cita obligada pel dia de Sant Esteve, per pair l'escudella i el gall dindi del dia anterior i fer espai pels canelons que en poques hores entrarien a les nostres boques.

Primer havíem dit Barcelona, però finalment va ser Rellinars i Sant Vicenç de Castellet. Una sortida gèlida ja que sortíem de Terrassa a zero graus i les fonts de Rellinars estaven envoltades d'estalactites. Tot i aquestes condicions, res ens va impedir tancar el 2014 amb un recorregut de postal, primer per les fondalades de l'Obac i després per les agraïdes solanes de la conca del riu Llobregat i la Serra de Vallhonesta.



Encetàvem l'any nou amb l'esperança de no tornar a repetir un cas com el de l'any anterior, no ens ho podíem permetre de cap manera perquè en un parell de mesos se'ns presentava l'oportunitat de reforçar el primer objectiu establert per aquesta temporada, el Camí Moliner. Així doncs, vam adaptar-nos progressivament al nivell que exigeix una pedalada com aquesta. Al gener vam fer un parell de sortides, seguides de les tres que van venir al febrer; en una d'elles vam recórrer part del recorregut de l'edició anterior de la mateixa pedalada, justament la setmana que vam tenir l'amable sorpresa d'una petita nevada que va deixar el nostre entorn ben enfarinat, la qual en guardem un bon record fotogràfic.

Després d'una nova tongada d'exàmens, l'entrada al març va activar el compte enrere definitiu. El primer dia del mes vam tornar a la Serra dels Galliners en una sortida que també serà recordada per haver sigut la primera amb presència femenina; l'Adriana, l'amiga de l'Arnau que ho va fer possible.

Encara que ja ho havíem fet alguna vegada, la tarda del dijous 5 vam fer una sortida cap a la Serra del Troncó i l'Obaga del Guitard; d'aquesta manera vam tenir la idea de donar llum verda a una nova modalitat de sortides; els capvespres laborals, diferenciant-les de les tradicionals dels diumenges. Així ho vam repetir el dijous de la setmana següent després d'una altra sortida en diumenge, la seixanta. Aquesta també haurà esdevingut una sortida rellevant, no només per ser una de les més llargues i dures de la temporada sinó perquè ens ha portat a conèixer el Puig de la Creu, el cim més alt de la Serra de Pinós, situat al límit termenal de Castellar i Sentmenat. Les fotografies que vàrem enregistrar testimonien la bellesa d'aquest indret que sens dubte, ens serà un bon referent.



15 de març, Camí Moliner. D'aquesta manera finalitzàvem l'hivern de la tercera temporada; l'Edu, l'Arnau i el Marc participant novament a una pedalada que en aquest cas és més familiar i propera a casa nostra pel fet que recorre bona part del Parc Natural, a diferència de la Falconada que sol decantar-se cap a la serra esmentada anteriorment. En Francesc Mauri la va encertar plenament; tot i el fred va fer un dia radiant i un cop més, malgrat la incidència que mai oblidarà un de nosaltres encara que per sort no va patir danys personals, vam gaudir molt i en vam quedar ben satisfets.



Amb l'arribada de la primavera, el bon temps i l'augment de les hores de Sol, les sortides de tarda es van anar imposant, fins i tot als diumenges; en una d'elles assolíem els 2000 quilòmetres acumulats des del setembre de 2012, vora la masia de Can Cardús de les Orioles. En una altra recuperàvem el Bernat després de molts mesos, fet semblant al de la setmana posterior, al pont del Treball, en què el Quim Gómez tornava a pedalar amb nosaltres un any i mig després d'haver-ho fet per últim cop, el mateix cap de setmana que l'Aleix Castro realitzava la seva darrera sortida com a menor d'edat ja que el dissabte següent complia els 18 anys, un dia després de celebrar-ho tots junts.




Aquesta magnífica caricatura del Senyor Edi va ser el nostre regal pels 18 anys de l'Aleix. Es va fer a partir de la fotografia de més amunt on sortim els mateixos quatre a la realitat.

A mitjans de maig se'ns va tirar al damunt una bona muntanya, i no és el Mont-Rodon ni la Mola; estàvem a les portes dels examens de finals de curs i per alguns també els de la Selectivitat. No obstant, sempre hi ha un punt de repòs que ens va permetre acabar el maig amb un parell de sortides més. Cap al mes de juny, no va ser fins ben acabada la segona setmana quan per fi vam sortir de la tempesta. Tot i que encara era primavera, diumenge 14 efectuàvem la primera sortida de les vacances d'estiu. La setmana següent en vàrem fer un parell més; pel què fa la darrera, la seixanta-nou, vam coronar el molt emblemàtic Coll d'Estenalles per la riera de les Arenes, punt on s'uneixen el massís de Sant Llorenç amb la Serra de l'Obac i ara per ara, els 932 metres que vam assolir és la cota més elevada a la qual hem arribat en les nostres sortides.

Ens trobem ja a la recta final de la temporada. Tal i com va ser el mes de juny també ho haurà sigut el juliol; una primera quinzena més aviat tímida, amb un parell de sortides i una d'elles purament nocturna, a banda de fer un dia de platja a Barcelona. A partir de la quarta setmana gràcies a l'estada de quatre dies a L'Escala; tren, bicicleta, platja i tempestes van donar l'empenta a fer l'últim esprint per clausurar la temporada amb dignitat. Així ho vàrem aconseguir amb l'Arnau el divendres 31 de juliol, tres-cents catorze dies després d'iniciar-la.


El geoesmorzar de Cerdanyola realitzat el dissabte 18.
Devorant l'espectacularitat que ens va oferir el cim de Rocamaura durant la sortida estrella de l'estada a L'Escala.

L'Arnau i el Marc, immortalitzant els darrers minuts de la temporada des del Pla dels Escorpins.

Tal i com hem pogut veure, l'elevat nombre de sortides que hem fet és una de les dades més remarcables dels resultats que tot seguit comentarem.

Hem realitzat un total de quaranta sortides, tretze corresponents a l'any 2014 i vint-i-set al 2015. Per tant, dupliquem la xifra respecte els anys anteriors i en efecte, també, en el cas dels quilòmetres que per primera vegada sobrepassen el miler. 

Per altra banda, també hem de solemnitzar una lleugera millora pel què fa al desnivell positiu i la velocitat mitjana que a més, els primers rècords els hem batut a la tercera temporada.




Amb tot això, la suma dels tres anys és aquesta.


La següent gràfica evidencia que el 75 % de les sortides de la tercera temporada li correspon un índex IBP més baix del normal si tenim en compte la mitjana aritmètica de tots els valors obtinguts als tres anys.

A partir del llistat que disposem a la pàgina de sortides ens serà més còmode interpretar-la.

A simple vista podríem dir que ha sigut una temporada menys agressiva i més aviat relaxada, però la clara excepcionalitat de l'esforç que ens van suposar les pedalades o altres sortides com és el cas de la seixanta, on precisament el valor de l'índex també és excepcional, posa en manifest el mèrit d'haver fet una temporada com la que hem fet. Així doncs, no estem parlant de cap dada negativa, en absolut.



Allò que indubtablement sí que haurà sigut negatiu, és això.


Una línia que continua tirant cap avall. Cada cop més, s'estan imposant les sortides de dues persones, a hores d'ara veure'n tres o quatre és malauradament infreqüent. Esperem doncs, que aquesta línia ja hagi tocat fons i a partir d'ara, enceti la remuntada.

Dedicarem els últims espais d'aquesta pàgina a fer un buidatge estadístic mai executat fins ara, a les portes de la quarta temporada, sobre els portals que són els encarregats de fer-nos visibles a la societat, les xarxes socials.

Començarem parlant d'on ens trobem ara i aquí, el blog dels MKCOS. La primera entrada la vam publicar el 3 de març de 2013, on parlàvem de la sortida que havíem fet aquell dia. A partir de llavors, més d'onze mil persones han estat testimonis de les cent quaranta-tres més que hem penjat, a banda de com ha anat evolucionant el blog fins al dia d'avui. 

Tres de cada quatre que hi entren ho fan des d'Espanya, però una quantitat considerable ve de l'altra punta de l'oceà. La resta s'escampa per alguns països europeus i fins i tot, des de la Xina s'entesten a llegir les nostres cròniques.


Dels vint-i-dos xinesos que han clicat "bttmkcos-terrassa.blogspot.com" sí que és possible que hagin llegit alguna de les cròniques o articles mensuals que es troben entre les entrades més visualitzades, sempre i quan les hagin traduït al seu idioma...


Pel què fa a les pàgines, a la majoria li interessa saber de què va la nostra història, com també estar al dia dels nostres successos.


Siguin xinesos o alemanys, l'avantatge de mirar els nostres vídeos és que no s'han de traduir. El nostre canal de YouTube ha rebut 1119 visites fins el dia 27 d'agost, però en aquest cas pràcticament no ha viatjat per cap pantalla estrangera i si ho ha fet, potser ha estat per equivocació...


El canal no el vam obrir fins el 22 d'agost de 2013. Els primers vídeos que vàrem penjar, tot i que ja no hi són, van ser els teasers per l'arribada de la segona temporada. El més antic dels vint-i-nou que ara tenim publicats és el que explica el naixement del grup a partir del primer fragment del vídeo de la primera temporada. Tots dos entren a la llista dels deu més reproduïts, encapçalada pel de la nevada d'aquest any.


Encara que dels dos no disposem d'estadístiques per ensenyar, no per aquest motiu els deixarem de mencionar. Parlem del Twitter i Instagram, on tothom qui ens segueix al nostre perfil @mkcosbtt té la possibilitat de saber quan i on fem les nostres sortides, en aquest cas amb l'etiqueta permanent #sortidaXmkcos, o bé estar al dia de la nostra agenda i atent a qualsevol anècdota que ens passi i vulguem explicar.

A hores d'ara disposem de cinquanta-un seguidors a Twitter i vint-i-cinc a Instagram, a veure si aquí també fem pujar la línia!

Finalment, només ens queda parlar del Geocaching. Tot i que també es considera xarxa social, tant per nosaltres com tots els seus membres és més que això. S'aproxima més a una afició que en el nostre cas s'ha acabat fusionant amb la d'anar en bicicleta ja que són ben compatibles. Hi vam començar a jugar a la primavera del 2013 i el 12 de maig d'aquell mateix any, a la sortida disset, els quatre que vam trobar un catxé al Llac Petit i el Biel que mig any més tard s'hi va afegir, vam crear l'anomenat GeoMKCOS team. Tot i que vam continuar buscant catxés per ciutat i muntanya, no va ser fins el 21 d'agost quan vam registrar l'equip al joc. El mes següent, durant la segona pretemporada, se'ns va ocórrer una idea per començar a donar-nos a conèixer tant com a jugadors del Geocaching com a ciclistes, instal·lar una sèrie de deu caixes repartides per la pista circular que dóna la volta al turó del Mont-Rodon, un recorregut que ens agrada força i hem volgut compartir amb aquesta comunitat.

Logotip del GeoMKCOS team
Tres de nosaltres al cim del Mont-Rodon durant el transcurs de la sortida 66
Ara per ara portem registrats més de tres-cents quaranta catxés (sempre ho podeu seguir des del widget que tenim a la dreta del blog). La idea és que quan cadascú de nosaltres en troba un i dóna constància a la web des del seu perfil, també ho faci des del compte dels GeoMKCOS.

Al llarg d'aquest temps, a banda de buscar caixes també hem assistit en alguna trobada de geocatxers on la fem petar tot compartint experiències. Pel què fa al Mont-Rodon, la sèrie segueix ben viva amb més d'un centenar de visites rebudes al capdavant, una quarantena de les quals han tingut lloc aquesta darrera temporada. Evidentment, el catxé més ben valorat és el del cim, el vuitè, situat a 615 metres d'alçada des d'on es pot gaudir d'unes vistes ben boniques de la comarca. El tamany de la caixa és el més gran de la classificació que proposa el joc, mentre que la resta de catxés són els antics pots on s'hi guardaven els carrets de les càmeres fotogràfiques.

Una setmana després de la sèrie vam amagar un altre catxé, en aquest cas a la Plaça Nova en motiu del primer aniversari del naixement del grup, que va tenir lloc precisament en aquest espai. Tot i així, després d'uns quants robatoris, reposicions i fins i tot canvis d'ubicació, el vam acabar arxivant l'any següent. El van arribar a trobar setanta-sis jugadors.

Fins aquí l'ampli resum qualitatiu i quantitatiu d'una altra temporada que passa a la història. Una temporada que ens ha vist créixer, madurar i demostrar que som un grup imparable, pròsper, i amb ganes de seguir endavant!

Finalment, el vídeo oficial de la tercera temporada. Publicat el 23 de setembre de 2015.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari