Aquest dissabte, amb l'Arnau i l'Edu, hem realitzat la segona sortida de la temporada, la primera del nou any que tot just acaba de començar, la noranta-tresena de les sortides ordinàries i la cent-sisena del grup, sumant-hi les extraordinàries.
Engeguem a un quart d'onze del matí i passant pel Pla del Bonaire, travessem els carrers de Matadepera, on aquest cap de setmana es comencen a celebrar les Festes de Sant Sebastià.
Ens dirigim a la font de la Tartana per tal d'agafar, un dia més, el camí forestal que ens ha de dur a la prou coneguda masia de Can Torres. Abans de prosseguir, fem una breu parada a l'era. Un racó veritablement acollidor.
A continuació ens desplacem fins a la Carena del Sabater i, des d'aquest punt, descendim cap a Sant Feliu del Racó. Un tram amb una imatge molt atractiva del vessant llevantí de La Mola, amb totes les parets i agulles que l'envolten, entre altres la Castellassa de Can Torres i la Castellassa del Dalmau. A veure si properament tornem a aproximar-nos-hi, com ho vàrem fer a les sortides cinquanta-sis i vuitanta-dues.
Arribem al nucli de Sant Feliu quan toquen les dotze. Un bon moment per fer una nova pausa i un aperitiu al casal. Un parell de bosses de patates fregides és la benzina que necessitem per encarar el camí de tornada.
Passem pels terrenys de Can Juliana i des d'aquí anem pedalant, ara, amb el poble de Castellar del Vallès de rerefons fins arribar al camí de la pedrera de Can Sallent. A partir d'aquí és important agafar aire, perquè ens espera un desnivell considerable.
Quan deixem enrere el camí de la pedrera, poc abans de la una de la tarda, ens trobem a tres-cents setanta-cinc metres d'alçada respecte el nivell del mar. Ens plantem al Coll de Miralles quan falten cinc minuts per un quart de dues, a quatre-cents cinquanta metres d'altitud.
Des d'aquest precís coll, prenem, per primera vegada, un caminoi que, discretament, ens transporta a un determinat punt de la pista que s'enfila a la muntanya del Mont-rodon, a només cent trenta metres del cim. Un corriol que, per ser estret i de pujada, és més que acceptable, ja que no hi ha cap impediment per a transitar-hi sense baixar de la bicicleta. Un altre dia el provarem de baixada, que ha de ser ben divertit.
Arribem al capdamunt de la muntanya mare, a sis-cents divuit metres, a dos quarts de dues. Durant deu minuts més, descansem i recuperem forces gaudint de les vistes i immortalitzant el moment amb la fotografia dels tres protagonistes, amb una perspectiva diferent de les ja utilitzades.
Finalment, només resta baixar al Collet dels Forns, reaparèixer al camí de Can Torres tres hores després i tornar a Terrassa. Aquesta vegada ho fem diferent, resseguint la riera de les Arenes fins més enllà del pont de la carretera i passant per la benzinera Q8. Una curiosa variant que també vam provar de fer a la sortida vuitanta.
EPÍLEG
En aquesta ocasió hem incrementat considerablement el nivell de dificultat respecte l'anterior sortida. La ruta d'aquest dissabte ha sigut més aviat dura, no pas pels quilòmetres sinó pel desnivell acumulat i l'IBP resultant.
La calma, la constància i, sobretot, l'estat d'ànim, sempre són els factors clau que permeten vèncer aquest tipus de sortides.
La propera sortida sembla que no tardarà gaire en arribar i segurament, algunes novetats personals ens portarà. No sé si serà més o menys fàcil que la d'avui, només us puc garantir que ens ho passarem igual o millor de bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Fes el teu comentari