QUARTA TEMPORADA (2015-2016)

El diluvi final pot representar el què ha estat un dels punts freds d'aquesta temporada, tot i així esperem que després de la tempesta torni la calma i que de cara a la propera les coses vagin millor en aquest sentit. No obstant, sempre hi ha la part bona que ens omple d'energia i ens permet seguir endavant! 

Aquestes són les últimes paraules de la sortida setanta-tres i així acomiadàvem la tercera temporada, una temporada repleta de sortides; ni més ni menys que quaranta. «La part bona que ens omple d'energia i ens permet seguir endavant» fa referència a aquest fet. En canvi, a través de «el punt fred» mencionàvem implícitament la baixa assistència, un factor clarament negatiu que no ens vam estar de recordar-lo per enèsima vegada.

El primer de setembre donàvem la benvinguda al nou curs ciclista amb un missatge encapçalat per una imatge blanca prou representativa.

Seguir endavant i millorar per tal de reduir els defectes i així fer més gran el nombre de virtuts.

Diumenge 13 de setembre de 2015 iniciàvem la pretemporada amb l'única sortida que vam fer en aquest curt període. Una ascensió al Mont-rodon i un desastre a la davallada a Matadepera, la lesió de l'Eduard Restoy.

La setmana següent donàvem per inaugurada la temporada 2015-2016 i la primera sortida no va arribar fins el dissabte 26 de setembre.

La Roca del Corb escenificava l'arrencada de la quarta temporada del grup.

Un octubre més productiu ens va portar cinc sortides, entre les quals la desena edició de la Falconada de Sabadell, amb un recorregut que ens va portar ben a prop de casa.

Aquell mes també vam conèixer la Reserva Natural de Puigventós, ubicada a cavall de Vacarisses i Olesa de Montserrat i amb una visió de Montserrat mai vista. Un espai amb poca massa forestal, més aviat sembla un indret de latituds més baixes.

Contemplant la muntanya màgica de Catalunya des del Coll de les Espases.

La dèria per les descobertes va seguir ben viva, amb la coronació del Puig Madrona el dia quinze de novembre com també l'emboirada excursió pels entorns de Can Pobla el set de desembre. Un mes de l'any que ja era l'últim ens va portar, a més, un esmorzar apetitós a Rellinars el mateix dia que votàvem pel Congrés dels Diputats. Entremig de les dues sortides que acabem d'esmentar va sorgir l'única de tarda laboral de la temporada, ambientada pels camins més propers de Terrassa. 

Malgrat el fred i la boira, bones cares des del Pla dels Escorpins. Al seu darrere, la Roca de l'Esquirol.

Les vacances de Nadal ens van servir per realitzar les dues darreres sortides del 2015. En primer lloc una que no podia faltar per res del món, la ja tradicional Sortida de Sant Esteve amb ruta obligada al turó de Roques Blanques i baixada al Llac Petit amb parada inclosa a la Font del Janot, els espais que més records ens porten del passat més remot.

En segon lloc, la més bèstia de la temporada. Un llarg recorregut ens va portar fins a Sant Llorenç Savall on vam gaudir d'un altre gran esmorzar. Amb gairebé cinquanta quilòmetres i un desnivell que s'aproximava als mil-cinc cents metres l'índex IBP es va disparar com mai i és el 121 la xifra rècord absoluta.

A banda dels números estrambòtics, d'aquella sortida també recordarem, sobretot, les bucòliques parets del vessant llevantí de Sant Llorenç del Munt i els magnífics boscos que custodien els termes de Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès, municipi on per cert ens va tornar a acollir des del Puig de la Creu.

Les vistes no podien ser millors. La màniga curta del de l'esquerra delata que va ser un hivern ben estrany.

Un hivern ben estrany meteorològicament parlant. Des del dimecres 4 de novembre fins aleshores no havia plogut cap dia, i de fet no ho va fer fins que van caure quatre gotes a principis de febrer, tot i que realment, la primera pluja amb noms i cognoms no va arribar fins el dissabte 27 de febrer. Un total de 115 dies de sequera.

Deixant de banda les precipitacions que tampoc és que hagi millorat gaire la cosa, si ens posem a parlar de temperatures la situació és igual o més preocupant. Els termòmetres de gener i febrer van marcar entre dos i tres graus superiors a la mitjana. Però sense anar més enllà, un exemple clar és la sortida de Sant Llorenç Savall, observeu la fotografia i llegiu això: les temperatures màximes d'aquells dies voltaven pels 16 - 17ºC. Res a veure amb el gèlid ambient que ens acompanyava a Rellinars i a Sant Vicenç de Castellet tot just feia un any.

Repeteixo, un hivern ben estrany meteorològicament parlant, però també un hivern ben estrany a nivell del nostre grup.

La primera sortida del nou any va venir marcada pel retorn de l'Eduard Restoy, amb ell vam fer un seguit de tres sortides senzilles, per recuperar la forma, que ens van portar fins a inicis de febrer. El mes que va posar punt i final a la quarta temporada. Per ser exactes, el dissabte 13 de febrer a Les Foradades. Casualitat del maleït tretze? No va per aquí...

La baixa implicació que tots coneixem i no cal parlar-ne perquè la portàvem arrossegant des de feia molts quilòmetres va començar a donar pas als símptomes de malestar i desànim general. A uns més que altres la situació ens va afectar fins al punt en què aquí es va acabar la cosa. Punt i final.

Tot aquest article ha estat escrit per qui ja sabeu. Una persona, i no segurament la única, que en aquells instants es va endur un bon disgust. Entrava la primavera i la crisi estava ben instal·lada, sens dubte no era la mateixa crisi del 2014, tant de bo ho hagués sigut.

A banda de saber qui ha redactat tot això, també esteu assabentats de quan s'ha escrit. A finals d'agost de 2016, amb un caràcter radicalment diferent.

La represa del blog vull que serveixi, per part meva, per la represa dels motors més profunds, la represa del què som, un grup ciclista que porta per nom MKCOS des d'aviat farà quatre anys. Amics, us animo a tornar a ser el què érem, a recuperar el camí que vam emprendre aquell 23 de setembre. Un camí que convindrà esporgar-lo perquè durant aquest temps han crescut uns quants esbarzers, no serà gaire fàcil però entre els que siguem ho farem possible.

Així doncs, us platejo encarar una cinquena temporada bategada de grans sortides i nous reptes a la muntanya, sense deixar de banda els esmorzars que es menja un bon mecànic o els corriols que tant agraden, plens de forats, arrels i pedres, i sobretot, i això va de debò, el somriure que ens acompanya cada diumenge i que ens ajuda a passar un millor dilluns.

Finalment, no queda res més que complementar l'article de la temporada que deixem enrere amb un apunt quantitatiu, no tant dens com va ser l'any passat però útil per fer-ne una breu valoració.

Malgrat haver sigut la temporada més curta de la història, tant de durada com de nombre de sortides, es nota la feina ben feta. 

Amb tot això, mireu quina és la situació actual de les xifres. Fixeu-vos que hem arribat a les cent sortides quan tot just estem arribant als tres-mil quilòmetres. Hi ha una raó per la qual no ens vàrem assabentar al seu moment, i és que estem acostumats a comptar les sortides que pròpiament porten la numeració típica. Així que si bé vam acabar la quarta temporada amb la sortida vuitanta-set, ara començaríem la cinquena amb la vuitanta-vuit i encara ens restarien dotze més per arribar a la centenària, que equivaldria a la cent-dotze sumant totes les modalitats (bicicletades, tardes, Sants Esteves, etc.).

Si donem un cop d'ull a les sortides més llargues pel què fa a distància...

Tres quartes parts del mateix si parlem de duresa. Una variable que podem quantificar gràcies a l'índex IBP. Un mer número que per si sol no diu res però comparat amb d'altres, evidencia en quins moments hem suat la samarreta. Com és el cas del rècord que hem batut enguany!

Aquesta gràfica inferior demostra la bona feina que dèiem abans. Si ho comparem amb la mateixa que vam publicar per la tercera temporada veurem que hi ha molt més verd respecte el vermell i que en el pitjor dels casos, el descens no va més enllà del cinquanta per cent.

Podeu entrar aquí per veure detalladament els resultats de cadascuna de les divuit sortides.